La O oberta.

La O oberta.

Com es pot distingir la O oberta de la O tancada?

-Escoltant-la , ia que es distingix fàcilment amb el seu so.

-- Amb la posició dels llavis i la boca.

-- I la tilde que segons siga oberta o tancada serà d’una forma o d’altra:

-  ´  :tancada.

-  `   : oberta.

Normes bàsiques de la O oberta.

 1. Quan la vocal de la síl·laba següent és una i/u.
Per exemple: odi, oli, mòdul.


 2. En la majoria de paraules esdrúixoles .
Per exemple: comoda, nomada.(Però és tancada en algunes paraules com fórmula, pólvora, tómbola). 


3. En algunes paraules acabades en –os; 
com per exemple: arròs, espòs… (però és tancada en els adjectius acabats en el sufix–ós, com animós).


4. En paraules acabades en –osa, 
com: cosa, rosa… (però és tancada en rabosa, sosa…).


5. En les paraules que presenten les terminacions següents:

  -oc, -oca: foc, oca,etc…(però és tancada en boc, boca o moca).

  -ofa: carxofa…

  -oig, -oja: boig, roja (però és tancada en estoig).

  -ol, -ola: bunyol, caragol, escola (però és tancada en bola).

  -olt, -olta: solt, volta (però és tancada en algunes paraules com molt o escolta).

  -ost, -osta: cost, posta (però és tancada en algunes paraules com agost).

  -ot, -ota: got, xicot, pilota (però és tancada en paraules com nebot).

6. En la majoria de paraules que tenen el diftong oi.
Com per exemple: Alcoi, heroi,...

7.En la majoria de paraules que tenen el diftong ou.
Com per exemple: dijous, nou,ou,…

Activitats.

1. Arrosega cada paraula a la llista corresponent: mòdul, gos, nova, ferotge, porra, cor, giravolt, tambor, camió, ós, pintor, regidor, carxofa, gota.

O oberta:

O tancada:

Solució:

O oberta: mòdul, nova, ferotge, cor, giravolt, carxofa.

O tancada: gos, jove, porra, tambor, camió, regidor, gota.

2. Subralla en verd les paraules que contenen O oberta : força, dolça, feliços, dibuixos, rellotge.

Solució:

força,dolça,dibuixos.

3. Classifica les paraules segon portin O oberta, O tancada: camió, això, pot, flor, dinou, forta, molta, senyor.

Solució:

O oberta: això, forta, molta, dinou.

O tancada: camió, pot, flor, senyor.

Facebook,un bon instrument de treball?

       Hui en dia, amb totes les innovacions que hi trobem al món de les tecnologies, és difícil en qualsevol lloc no veure alguna persona utilitzant aquestes novetats, tant pel carrer com a casa, a classe,, és a dir, s’ha format com una dependencia de la qual tots som esclaus. En l’actualitat veem que en la majoria de llocs on s’impartix l’educació destaca l’us d’aquestes tecnologies, compten amb portàtils, mòvils d’última generació, ipad’s i molts productes més.
       Nosaltres els professors, ens hem adonat que aquest ús massiu d’Internet provoca una major dificultat en l’atenció per part dels alumnes a les classes impartides pels mestres, el que provoca un dèficit en la seua formació educativa com també a voltes aquestes situacions es tornen incontrolables. Els programes més utilitzats són les xarxes socials, com són el Twiter, Tuenti, Facebook, My Space… però en aquest cas anem a centrar-nos en el Facebook.
      El Facebook, és la xarxa social més utilitzada i coneguda del món, i en un futur podria ser una bona ferramenta de treball en classe, ja que els alumnes la podrien utilitzar com a instrument de comunicación directa entre alumnes i professors, tant com per a fer treballs, deures, tutories per a resoldre dubtes, etc… Però aquesta eina ara mateix resulta un problema més que una solució ja que els alumnes l’utilitzen com a instrument de comunicación social i no de format educatiu com es convendria en les classes.
      Tots podem posar de la nostra part per a poder millorar aquesta situació i per tant poder controlar aquest fenòmen i utilitzar-lo per a una millora en l’educació i facilitar el mètode de l’enssenyament.
      Com a conclusió, direm que nosaltres els mestres i vosaltres el pares, tenim una tasca molt important a l’hora d’educar als nostres fills i hauriem de juntar les nostres forces per a aconseguir el nostre objectiu que és millorar els mètodes d’aprenentatge, incloent el Facebook.

Reflexió

Des del meu punt de vista el bilingüisme a les zones valencianoparlants és necesari i es deuria donar ajudes perqué el valencià o el català, que per a mi és la mateixa llengua, no es perdera. També es podrien donar més cursos de valencià a les escoles i als instituts. Jo visc a Sant Vicent del Raspeig i només hi ha un institut amb línia valenciana, a mi em sembla poca cosa.

Pel que respecta a la Comunitat Valenciana, el valencià està en crisi, hi ha polítics que cara al públic diuen que el valencià és molt important i necessari, però a l‘hora de la veritat açò és fals, la cual cosa perjudica la llengua. A Catalunya jo crec que la cosa és més fàcil perquè tot el món parla català, per això la immersió lingüística és menys problemàtica que a la Comunitat Valenciana, on hi ha zones castellanoparlants.

Respecte al tema de que les persones bilingües tenen un cervell més eficaç, ràpid i ens permet adaptar-nos més facilment, jo pense que és veritat ja que a més d’estar comprovat per la universitat de Castelló, també està comprovat per altres universitats d’altres països bilingües. A més a sortit a una gran quantitat d’articles de periòdics, revistes i a programes televisius parlant d’aquest tema amb una reflexió pareguda .